Pioneres del cinema a la Filmoteca de València

 Doncs sí. A partir de l'1 de març podrem gaudir de films realitzats per les pioneres del cinema. A la seu de la Filmoteca. Anem-hi!

Fotografia: bases

 Tots tenim a l'abast una càmera, la del mòbil, i s'hi poden obtindre imatges molt reeixides i amb molta qualitat, tant pel que fa a la càmera  com per totes les possibilitats d'edició i postproducció incloses al mòbil.

Ací us deixe un material de molta qualitat elaborat per Xavier Breil, professor de l'escola Sadako i col·laborador d'Aulamèdia. Ens ajudarà a tenir clars alguns conceptes i allò bàsic d'una càmera rèflex.

La pàgina web Edu365 també ens ofereix informació rellevant sobre l'art de la fotografia, des dels orígens a l'actualitat, així com sobre la relació entre la fotografia i altres arts.

© Sarah Klockars-Clauser, dins https://openphoto.net/gallery/name/photo/129

Fotografia

 

Dorothea Lange

Ací us deixe una llista amb noms de grans professionals i artistes de la fotografia. Si ens parem davant de fotografies així, qui pot negar que són un art?

Lee Miller, Gervasio Sánchez, Dorothea Lange, Gerda Taro, Agustí Centelles, Vivian Maier, Sebastiao Salgado, Man Ray, Chema Madoz, Richard Avedon, Mario Testino, Jaime de Laiguana, Irving Penn, Robert Capa, Ernst Haas, Andy Warhol...

I, ací, una llista de dones fotògrafes. Recordeu que n'heu de triar una, investigar sobre ella i fer-ne una presentació que incloga una lectura denotativa i connotativa d'una de les seues fotografies.

Vivian Maier, Anna Atkins, Lee Miller, Ruth Orkin, Cristina García Rodero, Eve Arnold, Judith Prat, Germain Krull, Cristina de Middel, Ouka Leele, Kati Horna, Inge Morath, Sandra Balsells, Tina Modotti, Gerda Taro, Sally Mann, Juana Biarnés, Dorothea Lange... Com veieu, no ens les acabarem, no. 

Gaudim-ne.

Consumisme vs comerç just

La maquinària de la producció industrial no para, i ens empeny a consumir, a ser ciutadans acrítics que no ens preocupem pels recursos finits del planeta, per les condicions en què es fabriquen els objectes que desitgem/necessitem ni per si, realment, ens calen les sabatilles, el joc o el mòbil d'última generació.

Quan molts teòrics parlen del decreixement com a solució, la televisió, internet... ens transmeten uns missatges en direcció contrària. Cal consumir, si és possible ben sovint, productes que no ens fan falta. Us heu parat a pensar quants parells de pantalons teniu? Quants d'ells no us els poseu mai? I, això, n'és sols un exemple.

Us enllace, ací, amb el documental "Comprar, llençar, comprar", dirigit per Cosima Dannoritzer. Molt recomanable. Ens parla de com fabricaven els productes abans que s'inventara l'obsolescència programada. I de com funciona el sistema: comprar, tirar al fem i tornar a comprar, en un cercle infinit.

ONGs com Setem o Intermón Oxfam treballen per promoure el comerç just a través de campanyes, botigues, accions de carrer... La primera, per exemple, a més d'organitzar campanyes de sensibilització (Ropa limpia, p.ex) i d'intercanvi amb països productors de diferents productes, ens mostra, amb un vídeo preciós, "El ultimátum evolutivo", com reduir, reutilitzar i reciclar, claus contra l'agressivitat del consumisme. Al seu canal de Youtube hi ha documentals i curts d'animació molt didàctics.
D'altra banda, a  Equipo de investigación (LaSexta), es va emetre el reportatge La ropa barata, un negocio suculento para las empresas españolas, molt esclaridor (tot i que no m'agrada gens el format ni el to d'aquest programa) per veure què hi ha darrere de les botigues.
I també paga la pena llegir aquesta entrada del blog d'Esther Vivas, Consumismo sin freno, al voltant del Black friday i altres campanyes agressives perquè gastem encara més.

Si visioneu algun dels documentals, ja em direu què en penseu, de quina manera la publicitat ens influeix a comprar de manera compulsiva. I, és clar, si tot açò us fa pensar una miqueta sobre els hàbits de consum.

Informació, telefem i una proposta d'anàlisi

 A classe hem parlat sobre la televisió des d'una gran varietat d'angles: finalitat, programació, finançament... Dintre dels programes més vistos, els magazines, els tristament cèlebres programes de telefem i, evidentment, els informatius. 

N'hem parlat a bastament, i gràcies a aquest article de Mariola Cubells (que ens condueix als pous més infectes del fem audiovisual del passat recent televisiu), com el sentit ètic de "telefem", (que denigra qui fa els programes i qui els veu) i a l'article que enllaçà Pilar Alfonso (que ens mostra la concentració de mitjans de comunicació en poques mans/grups empresarials/bancs), enteneu clarament allò de "informar-se cansa". Telediaris clònics que reprodueixen unes notícies més aviat cridaneres (per imatges, per sensacionalisme, en pro de l'audiència i de l'ideari de l'emissora), amb un biaix ideològic notable, i en descarten d'altres pels mateixos motius) són una constant en aquest país. És per això que, si volem saber d'un fet/tema d'actualitat amb veracitat, hem de visionar notícies de diverses cadenes (d'ací- on hi ha temes tabú- i estrangeres), llegir articles ben documentats, i no cansar-nos d'aplicar l'ull crític a tot el que ens arriba a través de pantalles i de xarxes socials.

Arran de tot açò, i si prenem com a exemple el cas de Pablo Hasél, empresonat hui, una bona activitat seria el visionat de la notícia d'aquesta detenció per part de diversos mitjans estatals i estrangers, i comparar-ne les imatges triades, la narrativa, les persones que hi parlen... Molt interessant i esclaridor. 

Cine ibèric II: El verdugo

 Berlanga és un director singular, que radiografia amb els seus films la grisa societat de la postguerra, sovint esquivant la censura a través de la sàtira, la ironia i l'humor. A El verdugo (1963)excel·leix en la tasca. Vegem què en diuen a la pàgina oficial del realitzador i a RTVE. A Cined tenim, a més, una anàlisi detallada, unes propostes didàctiques i un punt de partida per al cinefòrum.

Nadal al cinema

 Temps de Nadal, temps de films repetitius on la urbanita de torn va al poble i coneix un camperol ben templat que l'ajuda a retrobar l'esperit nadalenc i l'amor (2 X 1, que estem d'oferta!). A Espinof fan una anàlisi d'aquests "productes" (el Seté Art n'és ben lluny, d'açò) molt recomanable i càustica (com cal).

Les plataformes de TV per cable i les sessions de vesprada en van plenes. La clonació és un fet i té color roig i verd. En fi. Un consell: si no és que voleu fer una migdiada, fugiu-ne, que hi ha oferta de films nadalencs i de qualitat.

 Ací us deixe l'enllaç a la selecció que Espinof va fer, de films al voltant de Nadal. Tot i que les llistes no solen agradar a tothom, ben bé representen una guia. jo us n'assenyale unes poques. Comencem-hi, doncs. 

It's a wonderful life (1946, Frank Capra) és un dels clàssics que ens visiten cada any per Nadal.  Molt més que una comèdia plena de bons sentiments, conté una gran dosi de crítica social. 

Lubitsch ens regalà, en 1940, The shop around the corner. Un film fantàstic amb un James Stewart fabulós. N'hi ha un remake protagonitzat per Tom Hanks i Meg Ryan: You've got mail (1998, Nora Ephron).  I el nostre grandíssim Luis García Berlanga va fer un retrat immisericorde de la hipocresia que envolta aquestes festes amb Plácido (1961), obra que, a més, esquivà la censura franquista.

Per últim, us recomane The nightmare before Christmas (1993, Tim Burton i Henry Selick), magnífic exemple d'stop motion en un univers gòtic i expressionista.

A banda d'açò, ja sabeu: cine, cine, cine. I de qualitat. 

Bon Nadal. 

Visió crítica front a pensament únic en el cinema i les sèries

 Fa uns dies, el programa "Les dones i els dies", conduït per Montse Virgili, estigué dedicat al mite de l'amor romàntic. Ací teniu el programa sencer. I, ací, l'apartat en què es parla de l'amor als films. 

D'altra banda, Àurea Ortiz (@Aurolenska a Twitter), professora de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València, programadora a la Filmoteca Valenciana i columnista, ens ha regalat un article imprescindible: El mundo más allá de las 50 series de Disney.

Tant el programa com l'article ens conviden a mirar amb atenció, amb visió crítica i a fer-nos conscients que el cinema i les sèries poden ser, més que una finestra al món, una reixa coercitiva, que ens nuga a diversos estereotips i ens impedeix de veure més lluny. La cultura audiovisual, per contra, ens ajuda a ser-ne conscients i, tot i que puguem caure en un guilty pleasure, que tinguem clar el que és.

Fem-hi una ullada, doncs.

Que la força, la salut i el cinema ens acompanyen!

Annie Hall

 Comencem el visionat atent i l'anàlisi d'Annie Hall, obra mestra de Woody Allen. Ací, un article ben interessabt sobre la carrera del realitzador novaiorqués.

Woody Allen

 Tot i que llunyà en el temps, a Woody Allen se'l relaciona amb l'slapstick, del qual ja en vam parlar.

El director jueu, que fa més de cinquanta anys ens obsequia amb un film per any, té una filmografia considerable, plena d'encerts i amb algunes de més irregulars (normal). 

Als inicis de la seua carrera hi ha un seguit de pel·lícules molt divertides, com Take the Money and Run (1969), Sleeper (1973), Love and Death (1975),Everything You Always Wanted to Know About Sex * (But Were Afraid to Ask) (1972).

Allen és, també, el gran director de films com Annie Hall (1977), Manhattan (1979), The Purple Rose of Cairo  (1985), Manhattan Murder Mystery (1993), Mighty Aphrodite (1995),  Deconstructing Harry (1997) i tants d'altres. 

Tardor, festivals

 Portem ja vint dies de tardor i ja comencen a caure les fulles dels arbres i a florir els festivals de cinema.

Així,  tenim una cita online (sí, sí; com a jurats, a més) amb la MICE, que se celebrarà entre el 16 i el 24 d'octubre ; tot seguit arriba la Mostra de València, del 22 d'octubre a l'1 de novembre, amb les projeccions entre la Filmoteca de València i els Cines Babel, i, a més, farcida d'activitats paral·leles, com conferències,  l'exposició de programes de mà a la Galeria del Tossal i dansa al carrer, entre d'altres. 

La Cabina, festival de migmetratges (films de 30 a 60 minuts), tindrà lloc del 12 al 20 de novembre. Un format molt adient en temps apressats, com comprovàrem fa dos anys. Moltes de les sessions compten amb la presència de l'equip tècnic i artístic, i és molt profitós atendre al col·loqui posterior a la projecció. 

Enguany, a causa de la situació sanitària causada per la COVID-19, no assistirem com a grup a aquests festivals, però n'estarem ben pendents i, almenys en el meu cas, hi aniré de manera privada i amb una bona mascareta. #culturasegura.

És evident que València, sobretot a la tardor, és una ciutat de cine!

El so en l'audiovisual

 El so és un dels components bàsics del llenguatge audiovisual, però sovint no hi pensem més enllà de la banda sonora. Ací tenim un enllaç ben interessant amb apunts sobre el tema. I, en aquest altre, hi ha un apartat més específic dedicat al so en el cinema. A la pàgina Aprender cine també hi trobem conceptes i exemples que ens poden servir per endinsar-nos en aquest món. Com a mostra, açò.

També aportem ací una sèrie de vídeos explicatius sobre la importància del so (i del silenci) en la producció audiovisual.

Ací, el primer i el segon. En parlem després.

Comencem un nou curs

 Un curs que es preveu estrany, ple d'incerteses i amb els somriures esborrats. 

Tot i això, no defallirem, i aprofitarem l'oportunitat de seguir aprenent del món audiovisual (i de la relació que manté amb altres arts). 

Cine, publicitat, televisió, xarxes... res no escaparà de la nostra mirada aguda i penetrant (açò, amb la veu de Benedict Cumberbatch, please!). Espere que gaudim aprenent i que aprenguem gaudint, per tal de crear aprenentatges que ens acompanyen tota la vida.

I, per començar, què us sembla l'anunci del Corte Inglés? Sí, aquell de les cames del xiquet. Fem-hi una ullada, doncs!

Còpia, plagi, homenatge?

Remenant per la xarxa, he trobat algunes comparacions entre els films de Tarantino i els referents cinematogràfics. Ací en teniu una. I aquesta altra, de Camila Burmann a Twitter.
Als Simpson també hi ha un munt de referències, com vam veure a principi de curs.
Cal esbrinar si aquesta referència és un homenatge, un referent, un remake, un pastiche o un robatori directament (Voro Huertas dixit). Què en penseu? Quines diferències hi ha? Tarantino

Cine i art

That's all folks!

El curs acaba... però sempre ens quedarà París. Ha estat un curs estrany, pandèmia mundial inclosa, però trobe que ens hem sabut adaptar a les circumstàncies i hem continuat aprenent del món audiovisual. Ha estat un plaer.

I, recordeu, cine, sempre, del bo.